Vi a l'antiga Roma

El vi a l'antiga Roma va exercir un paper fonamental en la història del vi. Les primeres influències de la viticultura a la Península Itàlica poden seguir-se fins als grecs i etruscs. L'apogeu de l'Imperi Romà va suposar un augment en la tecnologia i el coneixement de la producció de vi, que es va estendre a totes les parts de l'imperi. La influència romana va tenir un profund efecte en les històries de les principals regions vinícoles actuals de França, Alemanya, Portugal i Espanya. A les mans dels romans, el vi es va tornar «democràtic» i va estar disponible per a tothom, des de l'esclau més baix fins a l'aristòcrata, passant pel pagès. La creença romana que el vi era una necessitat vital diària va promoure la seva extensa disponibilitat entre totes les classes. Això va portar al desig de portar la viticultura i la producció de vi a totes les parts de l'imperi, per assegurar un subministrament estable per als soldats i colons romans. L'economia també va entrar en joc, a mesura que els mercaders romans veien oportunitats de comerç amb tribus natives com els gals i germànics, portant la influència de Roma a aquestes regions abans de l'arribada de les milícies.^[1] Les obres dels escriptors romans -especialment de Cató, Columel·la, Horaci, Pal·ladi, Plini, Varró i Virgili- permeten entendre el paper del vi en la cultura romana i comprendre els costums de l'època sobre la seva producció i la viticultura. Moltes de les tècniques i principis desenvolupades per primera vegada a l'època romana poden trobar-se a la producció de vi actual.^[2]